L'artesania no es pot quedar ancorada al passat. Els artesans ens hem de reciclar, reinventar... cada cop la gent ens busca més i nosaltres hem de respondre al mercat d'ara.
Josep Papaseit i Fabregat, (1966, Miravet). Ceramista i Canterer. Fill de terrissers, sisena generació. Amb tres anys ja feia peces al torn, assegut a la falda del seu avi. Fins als anys 80 es feien fins i tot el fang, però els embassaments del riu Ebre també van absorbir els sediments que calien per fer-lo: “el mateix problema que té el Delta amb la regressió el tenim nosaltres, fa molts anys que el riu no porta sediments per fer-nos el fang”. A casa mai el van obligar a continuar l'ofici i ell vol fer el mateix amb les seves filles, encara petites. Amb l’aturada per la Covid s'ha reinventat obrint les portes del seu taller per oferir experiències exprés d'iniciació al torn per a totes les edats, un espai amb caliu envoltat d'història i artesania on també pots de veure'l treballar en directe i visitar la botiga.
Creus que l'artesania pot convertir-se en un actiu turístic més al territori?
I tant. Estic a la Taula de Turisme de la Ribera d’Ebre i fa anys que intentem lligar poder combinar els diferents agents turístics, que en som molts i molt potents a tot el territori. La gent busca experiències però també ho vol fàcil, volen pacs. Imagina't per exemple un dia a Miravet, arribar en caiac tranquil·lament pel riu Ebre o creuant amb el cotxe a sobre de la barcassa, visitar el castell i fer un taller de fang en família.
És un bon pla.
Tenim un territori privilegiat en tots els sentits. Experiències de tota mena per a totes les edats. Artesania, Batalla de l'Ebre, mar i muntanya... en una hora ens plantem del Delta al Priorat! De totes maneres ara el turisme ha baixat.
Com t'ha afectat la pandèmia com a ceramista?
Moltíssim. Som un taller petit i havíem apostat per comercialitzar directament la nostra producció. Això ho fèiem aquí però sobretot en fires i mercats d'artesania, on també fèiem tallers. La Covid això ens ho ha trencat completament.
Parles en plural.
Durant molts anys al taller vam coincidir treballant l'avi, el pare, la mare i jo. Suposo que he adoptat aquesta manera de parlar i ara em costa molt parlar en primera persona.
De quantes generacions parlem?
Tinc constància escrita de 6 generacions de ceramistes a la família, però pel nostre cognom, d’origen àrab, possiblement en siguin més.
Quin pes tenien les fires en la teva economia?
Representaven un 60 o 70% dels nostres ingressos.
És molt.
Abans per Setmana Santa començàvem a sortir cada cap de setmana i aquests dos últims anys gairebé totes les fires s’han cancel·lat per complet. També fèiem visites guiades per a escoles aquí al taller o ens desplaçàvem fins als col·legis a ensenyar l’ofici. Tot això s'ha parat. Ara sembla que es va activant poc a poc.
I què fas ara, Josep?
Ara estem intentant fer aquí aquí tots els tallers que fèiem fora. El que més funciona són els tastets individuals per a totes les edats d'una hora aproximada, on pots iniciar-te al torn i fer la teva peça.
I tant. Estic a la Taula de Turisme de la Ribera d’Ebre i fa anys que intentem lligar poder combinar els diferents agents turístics, que en som molts i molt potents a tot el territori. La gent busca experiències però també ho vol fàcil, volen pacs. Imagina't per exemple un dia a Miravet, arribar en caiac tranquil·lament pel riu Ebre o creuant amb el cotxe a sobre de la barcassa, visitar el castell i fer un taller de fang en família.
És un bon pla.
Tenim un territori privilegiat en tots els sentits. Experiències de tota mena per a totes les edats. Artesania, Batalla de l'Ebre, mar i muntanya... en una hora ens plantem del Delta al Priorat! De totes maneres ara el turisme ha baixat.
Com t'ha afectat la pandèmia com a ceramista?
Moltíssim. Som un taller petit i havíem apostat per comercialitzar directament la nostra producció. Això ho fèiem aquí però sobretot en fires i mercats d'artesania, on també fèiem tallers. La Covid això ens ho ha trencat completament.
Parles en plural.
Durant molts anys al taller vam coincidir treballant l'avi, el pare, la mare i jo. Suposo que he adoptat aquesta manera de parlar i ara em costa molt parlar en primera persona.
De quantes generacions parlem?
Tinc constància escrita de 6 generacions de ceramistes a la família, però pel nostre cognom, d’origen àrab, possiblement en siguin més.
Quin pes tenien les fires en la teva economia?
Representaven un 60 o 70% dels nostres ingressos.
És molt.
Abans per Setmana Santa començàvem a sortir cada cap de setmana i aquests dos últims anys gairebé totes les fires s’han cancel·lat per complet. També fèiem visites guiades per a escoles aquí al taller o ens desplaçàvem fins als col·legis a ensenyar l’ofici. Tot això s'ha parat. Ara sembla que es va activant poc a poc.
I què fas ara, Josep?
Ara estem intentant fer aquí aquí tots els tallers que fèiem fora. El que més funciona són els tastets individuals per a totes les edats d'una hora aproximada, on pots iniciar-te al torn i fer la teva peça.
Moment en què una nena s’inicia al torn al taller de Josep Papaseit. Foto: Maite Mestre.
Quin preu té l'experiència?
10 euros per persona. A partir d'aquí ho podem complicar tant com vulguis. No és una cosa estandarditzada sinó que ens adaptem a la demanda de qui vingui. També estic preparant monogràfics en formats diferents, en breu en faré difusió.
Quin tipus de ceràmica fas?
Intentem fer de tot. Avui dia treballem molt per encàrrec però no volem abandonar mai els nostres orígens. Al nostre taller seguiràs trobant càntirs, pitances i cadufos, encara que la gent no els utilitza com abans.
Què és una pitança?
És el típic plat de llaguter, amb la vora aixecada i tancada. Una sopa o una amanida t'ho pots menjar en un plat normal però nosaltres seguim fent la pitança perquè és la peça tradicional d'aquí la zona. L'utilitzaven sobretot els llaguters quan sirgaven pel riu, per menjar-se el recapte.
És una manera útil de mantenir vives les tradicions.
El mateix passaria amb el ribell per exemple. No hem abandonat mai la forma típica, d’origen àrab, i la seva decoració antiga. Peces que funcionen perfectament com a fruiter. No volem perdre aquests orígens, després faig el que la gent em demani però les peces tradicionals continuaran estant.
10 euros per persona. A partir d'aquí ho podem complicar tant com vulguis. No és una cosa estandarditzada sinó que ens adaptem a la demanda de qui vingui. També estic preparant monogràfics en formats diferents, en breu en faré difusió.
Quin tipus de ceràmica fas?
Intentem fer de tot. Avui dia treballem molt per encàrrec però no volem abandonar mai els nostres orígens. Al nostre taller seguiràs trobant càntirs, pitances i cadufos, encara que la gent no els utilitza com abans.
Què és una pitança?
És el típic plat de llaguter, amb la vora aixecada i tancada. Una sopa o una amanida t'ho pots menjar en un plat normal però nosaltres seguim fent la pitança perquè és la peça tradicional d'aquí la zona. L'utilitzaven sobretot els llaguters quan sirgaven pel riu, per menjar-se el recapte.
És una manera útil de mantenir vives les tradicions.
El mateix passaria amb el ribell per exemple. No hem abandonat mai la forma típica, d’origen àrab, i la seva decoració antiga. Peces que funcionen perfectament com a fruiter. No volem perdre aquests orígens, després faig el que la gent em demani però les peces tradicionals continuaran estant.
Ribell de llunes, decoració tradicional àrab feta amb dos terres naturals de Miravet. Foto: Maite Mestre.
Durant anys es va sentir que la ceràmica no era apta per a ús alimentari pel plom dels esmalts, què ha canviat?
Avui en dia i des dels 80 ja no fem servir aquests tipus d'esmalts. Els que utilitzem porten una certificació de plom lliure o són esmalts alcalins. De totes maneres en totes les generacions aquí a Miravet mai hem conegut un problema de salut derivat del plom, ni per fer les peces ni per usar-les.
I on estava el problema?
Sobretot el plom afectava la gent que treballava als molins molent la galena o als tallers grans que hi havia a zones com la Bisbal, on cada dia esmaltaven per posar les peces al foc. A Miravet els tallers sempre han sigut petits, aquí no va arribar la gran indústria i només tocàvem el plom un cop al mes.
Avui en dia i des dels 80 ja no fem servir aquests tipus d'esmalts. Els que utilitzem porten una certificació de plom lliure o són esmalts alcalins. De totes maneres en totes les generacions aquí a Miravet mai hem conegut un problema de salut derivat del plom, ni per fer les peces ni per usar-les.
I on estava el problema?
Sobretot el plom afectava la gent que treballava als molins molent la galena o als tallers grans que hi havia a zones com la Bisbal, on cada dia esmaltaven per posar les peces al foc. A Miravet els tallers sempre han sigut petits, aquí no va arribar la gran indústria i només tocàvem el plom un cop al mes.
Papaseit al seu taller amb una gargola de moixó, la seva peça tradicional més representativa. Foto: Maite Mestre.
En quin punt es troba l'artesania actualment?
Fins al Covid estàvem en un bon moment. Molts clients nostres són de fora, no nacionals. Són gent que en general estan més conscienciats en no utilitzar plàstic, reutilitzar... i això cada vegada arribava més a la gent d'aquí.
Has notat un canvi en els hàbits de consum?
Sí. Les persones estan cada cop més sensibles, també agrada que siguin peces úniques i que puguin triar la forma, el color... la tendència era bona. Cada cop hi ha més gent que valora l'artesania en general, no només el fang.
Hi ha esperança per a l’artesania.
L'artesania no es pot quedar ancorada al passat. Els artesans ens hem de reciclar, reinventar... cada cop la gent ens busca més i nosaltres hem de respondre al mercat d'ara.
Què frena el consum d’artesania?
La gent segueix sent sensible però una crisi econòmica com la que vivim fa que entre dos coses similars, una a meitat de preu, acabis agafant la més barata per necessitat. És una situació que entenc perfectament però cada crisi que ve en som menys artesans. Si és passatger no hi ha problema però si dura molt hi haurà un cribratge gran que farà que desapareguin molts artesans.
I tu què has fet per reciclar-te durant la pandèmia?
La Covid m'ha fet posar les piles en les xarxes socials. Funcione, veig que hi ha un bon feedback. Utilitzo molt Facebook i ara m'he fet Instagram. No tinc web perquè necessitaríem entrar 500 o 600 mil peces i no és viable per a mi. Intento fer el que fèiem a la fira, explicar què hi ha darrere de cada peça, d'on ve... Fins ara les fires eren el nostre aparador i ara ho són les xarxes.
Creus que està ben valorada l'artesania?
Les nostres peces tenen un valor afegit, el fet a mà. És l'única raó que tenim de ser els artesans. El nostre producte no pot competir mai al mercat amb les peces mecanitzades. L'únic que tenen les nostres peces és que són artesanes, i generalment amb materials més sostenibles i de qualitat.
Maite Mestre - ARTRA
Fins al Covid estàvem en un bon moment. Molts clients nostres són de fora, no nacionals. Són gent que en general estan més conscienciats en no utilitzar plàstic, reutilitzar... i això cada vegada arribava més a la gent d'aquí.
Has notat un canvi en els hàbits de consum?
Sí. Les persones estan cada cop més sensibles, també agrada que siguin peces úniques i que puguin triar la forma, el color... la tendència era bona. Cada cop hi ha més gent que valora l'artesania en general, no només el fang.
Hi ha esperança per a l’artesania.
L'artesania no es pot quedar ancorada al passat. Els artesans ens hem de reciclar, reinventar... cada cop la gent ens busca més i nosaltres hem de respondre al mercat d'ara.
Què frena el consum d’artesania?
La gent segueix sent sensible però una crisi econòmica com la que vivim fa que entre dos coses similars, una a meitat de preu, acabis agafant la més barata per necessitat. És una situació que entenc perfectament però cada crisi que ve en som menys artesans. Si és passatger no hi ha problema però si dura molt hi haurà un cribratge gran que farà que desapareguin molts artesans.
I tu què has fet per reciclar-te durant la pandèmia?
La Covid m'ha fet posar les piles en les xarxes socials. Funcione, veig que hi ha un bon feedback. Utilitzo molt Facebook i ara m'he fet Instagram. No tinc web perquè necessitaríem entrar 500 o 600 mil peces i no és viable per a mi. Intento fer el que fèiem a la fira, explicar què hi ha darrere de cada peça, d'on ve... Fins ara les fires eren el nostre aparador i ara ho són les xarxes.
Creus que està ben valorada l'artesania?
Les nostres peces tenen un valor afegit, el fet a mà. És l'única raó que tenim de ser els artesans. El nostre producte no pot competir mai al mercat amb les peces mecanitzades. L'únic que tenen les nostres peces és que són artesanes, i generalment amb materials més sostenibles i de qualitat.
Maite Mestre - ARTRA