Em mou l'estètica, la bellesa de les formes i els colors. He comprès que m'alimenten l'ànima".
Jordina Bravo Pons (46) és artesana barretaire i florista. Establerta a Xerta (Baix Ebre), fa gairebé vint anys que s’hi dedica i les seves peces han protagonitzat passarel·les de moda i aparegut en revistes especialitzades, com la Vogue. Formada entre Barcelona i París, de la mà de professionals com la Nina Pawlowsky, les seves creacions són una explosió artística on les flors prenen protagonisme a través de barrets, diademes o capells de còctel, més coneguts com tocats. Aprofitant l’aturada per la pandèmia Jordina s’ha format per oferir un nou servei que l’apassiona, el de florista d’esdeveniments: “em mou l’estètica, la bellesa m’alimenta l’ànima”.
A què et dediques exactament Jordina?
Faig barrets i capells de còctel, més coneguts com tocats. Sobretot estic especialitzada en cerimònies com casaments o batejos, treballo molt en núvies i acompanyants, mares, germanes... Com que m’apassionen les flors ara he obert un nou camp i també estic treballant molt com a florista d’aquests esdeveniments.
Decores espai i vestuari.
És un món que està molt relacionat amb el que jo he fet sempre: núvies, rams, tocats, botoniers pels homes... Va ser el 2018 que una núvia em va proposar de decorar-li la boda. Li vaig dir que m’ho deixés pensar perquè si li feia a ella ja era per a dedicar-me. M’havia de formar, buscar proveïdors, etc. Em va donar sis mesos i li vaig dir que sí.
Ets doblement artesana.
Sí, abans quan tothom anava en barret hi havia les artesanes floristes i les barretaires. Eren dues especialitats diferents que es complementaven. Ara qui sap fer barrets ha après també a fer alguna flor. Jo vaig començar aprenent a fer flors, després barrets i m’agrada tantíssim que he anat ampliant fins a ser florista d’esdeveniments.
Faig barrets i capells de còctel, més coneguts com tocats. Sobretot estic especialitzada en cerimònies com casaments o batejos, treballo molt en núvies i acompanyants, mares, germanes... Com que m’apassionen les flors ara he obert un nou camp i també estic treballant molt com a florista d’aquests esdeveniments.
Decores espai i vestuari.
És un món que està molt relacionat amb el que jo he fet sempre: núvies, rams, tocats, botoniers pels homes... Va ser el 2018 que una núvia em va proposar de decorar-li la boda. Li vaig dir que m’ho deixés pensar perquè si li feia a ella ja era per a dedicar-me. M’havia de formar, buscar proveïdors, etc. Em va donar sis mesos i li vaig dir que sí.
Ets doblement artesana.
Sí, abans quan tothom anava en barret hi havia les artesanes floristes i les barretaires. Eren dues especialitats diferents que es complementaven. Ara qui sap fer barrets ha après també a fer alguna flor. Jo vaig començar aprenent a fer flors, després barrets i m’agrada tantíssim que he anat ampliant fins a ser florista d’esdeveniments.
Jordina, al seu taller, emprovant-se un dels tocats que ha dissenyat. Foto: Maite Mestre.
Les flors són imprescindibles en la teva feina.
Tota la vida m’ha agradat moltíssim el tema flors. Quan vivia a casa dels meus pares i iaios, aquí al poble, sempre els hi preguntava per què no teníem flors als balcons. I deia, quan tindré una casa voldré un balcó per poder-hi posar flors.
I ara tens els balcons i jardí plens de flors.
- Riu. També tinc un petit hort de flor ecològica per a les feines que faig. M’ho he començat a treballar jo, intento ser el més sostenible possible. Per exemple, l’espuma floral, que es necessita per a molts dels treballs que faig com a florista, és biodegradable i tot el material l’intento comprar a artesans de la zona o a comerços de proximitat: cistells, papereria...
Les flors que utilitzes, són fresques?
No totes, depèn del que faig. Les fresques són per moments puntuals. Per als barrets i capells treballo molt en flors que elaboro jo mateixa amb tela de seda, lli i cotó. M’agraden molt els materials naturals, a més, si no són naturals no es poden planxar. Si porten petroli es foraden, per tant tot el que utilitzo és natural.
Tota la vida m’ha agradat moltíssim el tema flors. Quan vivia a casa dels meus pares i iaios, aquí al poble, sempre els hi preguntava per què no teníem flors als balcons. I deia, quan tindré una casa voldré un balcó per poder-hi posar flors.
I ara tens els balcons i jardí plens de flors.
- Riu. També tinc un petit hort de flor ecològica per a les feines que faig. M’ho he començat a treballar jo, intento ser el més sostenible possible. Per exemple, l’espuma floral, que es necessita per a molts dels treballs que faig com a florista, és biodegradable i tot el material l’intento comprar a artesans de la zona o a comerços de proximitat: cistells, papereria...
Les flors que utilitzes, són fresques?
No totes, depèn del que faig. Les fresques són per moments puntuals. Per als barrets i capells treballo molt en flors que elaboro jo mateixa amb tela de seda, lli i cotó. M’agraden molt els materials naturals, a més, si no són naturals no es poden planxar. Si porten petroli es foraden, per tant tot el que utilitzo és natural.
Jordina elaborant una flor de seda. Foto: Maite Mestre.
Quina diferencia hi ha entre un barret i un capell?
Un barret te’l pots posar al cap, t’entra i t’agafa tot el cap. I un capell només t’agafa un tros. També faig diademes.
I com funciona, treballes sota demanda o compren els models que ja tens fets?
Normalment quan venen faig un muntatge improvisat damunt de la dona a partir de models que ja tinc fets i l’adapto. A partir d’aquí elles em demanen o es deixen aconsellar, jo em fixo molt en el tipus d’esdeveniment, com vas vestides, el seu estil... Els hi aconsello el que a mi m’agrada i que penso que els hi pot quedar bé, normalment l’encerto.
I quin cost tenen més o menys les peces?
Poden anar dels quaranta als dos-cents euros, aquest tocat per exemple en val cinquanta-cinc.
Un barret te’l pots posar al cap, t’entra i t’agafa tot el cap. I un capell només t’agafa un tros. També faig diademes.
I com funciona, treballes sota demanda o compren els models que ja tens fets?
Normalment quan venen faig un muntatge improvisat damunt de la dona a partir de models que ja tinc fets i l’adapto. A partir d’aquí elles em demanen o es deixen aconsellar, jo em fixo molt en el tipus d’esdeveniment, com vas vestides, el seu estil... Els hi aconsello el que a mi m’agrada i que penso que els hi pot quedar bé, normalment l’encerto.
I quin cost tenen més o menys les peces?
Poden anar dels quaranta als dos-cents euros, aquest tocat per exemple en val cinquanta-cinc.
Tocat fet amb diadema de plomes. Foto: Maite Mestre.
I de florista per a esdeveniments, de quant parlem?
Se solen gastar una mitja de mil euros en general, m’adapto al pressupost que tenen. Per ara n’he fet d’entre sis-cents euros i tres mil euros.
Com veus el futur?
Bé! Positiu. El tema flors que he engegat ara m’agrada moltíssim i estic començant a tenir clientes. Crec que per fi me’n sortiré, m’ho he currat molt tots aquests anys i m’agrada tant, tant, tant el que faig...
Es nota. Què et mou Jordina per fer el que fas?
Em mou molt l’estètica, la bellesa, perquè m’alimenta l’ànima. Quan estudiava disseny a Barcelona les professores em preguntaves: això per què ho has fet així? Jo no sabia ben bé la resposta, era una cosa que em venia al cap i ho feia perquè ho trobava bonic. Un dia vaig descobrir que em movia l’estètica, però vaig pensar, com he de dir que em mou una cosa tan banal? Després vaig entendre que la bellesa alimenta l’ànima realment. Quan veus coses boniques com un jardí preciós, un quadre que t’encanta... tot això t’alimenta l’ànima. El que em mou és arribar al que és bonic, estètic, a allò preciós.
Maite Mestre - Artra
Se solen gastar una mitja de mil euros en general, m’adapto al pressupost que tenen. Per ara n’he fet d’entre sis-cents euros i tres mil euros.
Com veus el futur?
Bé! Positiu. El tema flors que he engegat ara m’agrada moltíssim i estic començant a tenir clientes. Crec que per fi me’n sortiré, m’ho he currat molt tots aquests anys i m’agrada tant, tant, tant el que faig...
Es nota. Què et mou Jordina per fer el que fas?
Em mou molt l’estètica, la bellesa, perquè m’alimenta l’ànima. Quan estudiava disseny a Barcelona les professores em preguntaves: això per què ho has fet així? Jo no sabia ben bé la resposta, era una cosa que em venia al cap i ho feia perquè ho trobava bonic. Un dia vaig descobrir que em movia l’estètica, però vaig pensar, com he de dir que em mou una cosa tan banal? Després vaig entendre que la bellesa alimenta l’ànima realment. Quan veus coses boniques com un jardí preciós, un quadre que t’encanta... tot això t’alimenta l’ànima. El que em mou és arribar al que és bonic, estètic, a allò preciós.
Maite Mestre - Artra